Monthly Archives: febrer 2010

Homenatge a Salvador Espriu (campanya catalana al món dels blocs)

S’ha obert una campanya per homenatjar els 25 anys de la mort de Salvador Espriu (facebook, bloc), i com no m’he decidit sumar-m’hi amb la poesia que més m’agrada d’ell, i que he referenciat molts cops “Assaig de càntic en el Temple” com no recitada per l’Ovidi Montllor.

http://www.goear.com/files/external.swf?file=9e16152

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Natros necessita ajuda!

Sempre m’he considerat molt arrelat a este territori, i alhora profundament català, al seu temps pels fòrums firma com cor català orgull ebrenc, fins que un dia per abreviar, vaig pensar en homenatjar al patró de La Cava, un dels pobles que forma el poble gran que se diu Deltebre, sant Roc, i per donar-li un toc de proximitat i ser més “simpàtic” vaig posar-me roquet.

Acabo de començar a crear el projecte Natros, on m’agradaria anar recollint tot un seguit d’actes, reflexions sobre el món de la cultura i la política ebrenca. Per ara estic encara modificant una mica la plantilla, però podeu fer-vos una idea del que m’agradaria coordinar.

Puc fracassar, es clar, però almenys hauré intentat crear un projecte amb el que crec i del qual si arribés a bon lloc em sentiria molt orgullós. Podeu entrar a la web o enviar un mail a natrosweb@gmail.com per si voleu col·laborar.

El suïcidi hauria de ser un dret?

En un fòrum dels que freqüento, no s’ha parlat directament del suïcidi, però si que s’ha entrat de forma indirecta amb la participació d’un usuari, la seva intervenció la copiaré aquí.

Un dissabte a la tarda , tornava del centre de Barcelona . Vaig anar a agafar el metro a Urquinaona per anar cap a casa . Mentre esperava a que arribes , i per distreure’m , vaig fixar-me amb la gent ( típic de mi ), de com anaven vestits, quin idioma parlaven , l’expressió de les seves cares … . Tot semblava dins de la mateixa normalitat .

Peró en vaig adonar que un home actuava diferent als demés . Se’l veia mes nerviós del normal . Crec que ningú s’hi va adonar . Tots els demés continuàvem amb lo seu , com si no estigues passant res . I quan vaig escoltar l’arribava del metro , torno a mirar aquest home …. i veig que comença a aproximar-se d’una manera molt perillosa entre la andana i les vies , on observava constantment l’arribada de la maquina . Al veure que el morro del metro entrava a l’estació , s’hi va llençar a les vies ………….

El text s’acompanyava d’una foto del fet, on es veu la persona dins la via. Ja hi ha un debat sobre l’eutanàsia o mort digna, on les persones amb malalties greus i terminals demanen poder acabar amb la seva vida d’una forma digna. A nivell de l’estat espanyol he trobat Asociación Federal para Morir Dignamente.

Al meu entendre vivim en una societat que no accepta el suïcidi, quan hauria de ser una cosa que la gent lliurement pogués excercir en llibertat i dignitat.

Tota persona que està cansada d’estar en aquest món, hauria de tenir el dret, de prendre’s unes pastilletes anar a dormir i no despertar-se més.

Ja que el suïcidi provoca molts inconvenients, des de familiars que han d’esperar per a que vingue el jutge i la policia a verificar el suicidi d’un cadàver, a com és el cas dels suïcides al tren o metro, persones que veuen com esta vol desfer-se de la vida.

Si la gent canvia de sexe perquè la seva psicologia és així, acceptem l’abortament com un error tècnic de la mare, també s’hauria d’acceptar el suïcidi com una forma d’acabar amb el sofriment psicològic de les persones.

En aquest fil no vull atacar a cap col·letiu, és més com a persona profundament democràtica crec que les persones tenen dret a exercir la seva llibertat, i per tant ha d’incloure el suïcidi-

no acceptaré comentaris ofensius

5 equips de futbol, …

Això és un comentari reflexió, sobre una de els grans passions de la societat com és el futbol, i com al poble som molt passionals tenim 5 equips de futbol, de fet no són 5 equips complerts, sinó 3 primers equips, més 1 escola de futbol, i un club que per ara només té equip de Futbol Sala.

Els equips són:

Jo em pregunto, realment una població de 10 mil habitants necessita 5 equips? Jo entenc que la tradició històrica hi hagués tant la Cava com lo Jesús i Maria, i per tant era necessari crear el Deltebre? A part del futbol i futbol sala, no seria millor impulsar altres esports d’equip com bàsquet, handbol, voleibol, hoquei, … Està clar que un xiquet (i el pare) veu la fama i l’èxit de determinats futbolistes, però quants hi arriben?

Jo mai vaig practicar esport, potser sigue per això que més que criticar l’esport infantil, penso que s’hauria de plantejar-se d’una altra forma. L’esport ha de proporcionar valors com amistat, responsabilitat, respecte, … valors que han de permetre a ser persones, i no individus. Penso que ja els mateixos equips, haurien de pensar en diversificar l’oferta, i col·laborar o fusionar-se, i si el problema és el nom de l’equip, posar alguna paraula com “amics”, “natros”, “xaladors”, … perquè l’esport ha de ser això, un motiu per a que xiquets i xiquets xaliguen. i si resulta que algun dels xiquets és el nou puyol, segur que acabarà sent-ho igualment.

Per cert un altre lloc on donar els valors de companyerisme, responsabilitat, seguretat en si mateixos és l’Espiga d’Or.

pels móns del dharma. LOST


No sé si algun lector del bloc, seguirà LOST, també potser que ningú ho llegeixi. Però bé, en aquesta post una mica distés voldria parlar de LOST.

Tot va començar a finals del 2008, concretament el 30 per la nit, que després de molt de temps de la coneixença de la sèrie, vaig decidir descarregar-me el pilot, després de gairebé l’hora i mitja que va durar el 1×01, i el 1×02, vaig veure que la sèrie si que era interessant i que s’havia de veure. Durant els següents dies, vaig viure per a veure LOST, vaig anar baixant i mirant les 4 primeres temporades durant el 31-12-08, 1-01-09, 2-01-09 i part del 3-01-09, com veieu una experiència intensa, i perquè no també friky.

L’any passat vaig anar seguint més o menys al mateix ritme dels EUA la sèrie, i potser perquè m’havia vist 4 temporades en casi 4 dies, o perquè diuen que la 5a va ser una temporada fluixa, no va ser tant emocionant trobo com les altres, la 5a temporada es va acabar i res a esperar uns mesos, per veure el final

El passat dimarts als EUA ja va començar emetre’s la sèrie i com no el dimecres ja estava disponible per a descarregar-se, amb una diferència, que vaig descobrir que hi havia gent que passava els subtítols al català. Aquesta gent són les de LOST-Perduts, i podreu seguir la sèrie del seu bloc (aquí).

En un futur es dividirà la gent entre els que han seguit LOST i els que no. Si sou d’aquests últims us recomano que us ho baixeu tot i ho mireu, si podeu a temporada per setmana, així podreu arribar a ser del gru; que no és que sigui millor, simplement diferent; dels que haurà vist LOST

descarrega’t el RKT vol 2.0

Ara farà un mes de la selecció de música, doncs he decidit penjar-ne un altre, la contrasenya us la diré per mail, facebook o twitter,

Aprovada la llei de vegueries.

recull de premsa
Avui
VilaWeb

Directe!
Esquerra

VISCA LA VEGUERIA DE L’EBRE. VISCA CATALUNYA!