Monthly Archives: Juny 2009

cada any mos roben als deltebrencs i san jaumers 2.5 ponts.

Seguint aquest article del Centre d’Estudis Sobiranistes diu que l’espoli fiscal és d’uns 19.000 milions d’euros anuals, que surt a uns 3000 euros a cada català. llavors surt això

  • Deltebre sobre uns 11.000 habitants
  • Sant Jaume sobre uns 4.000 habitants
  • Total uns 15.000 habitants
  • aproximadament només en un any ens roben els espanyols 45 milions d’euros
  • el pont en construcció val 17 milions d’euros.
  • cada any “podríem” construir 2.6 ponts!

curiós és que en només mig any ja n’hi hauria prou per fer un pont igual al que ara estem construint.

Després estan els espanyolistes i espanyolitzats que canten les meravelles de Rajoy o ZP, i no veuen, són incapaços de veure com per voler ser espanyols i pertànyer al Reino de España cada any perdem l’oportunitat de convertir-nos en un dels països més avançats a nivell social, infrastructures i qualitat de vida.

En aquest article, parlen de que diversos estudis demostren que Catalunya seria el 4t estat d’Europa en PIB per càpita, i això només faria que començar, perquè no està lligats a Espanya ens permetria desenvolupar-mos al més alt nivell.

Partits polítics i animals (III). CiU i les aus.

La veritat m’ha costat una mica trobar un animal amb qui associar el partit CiU, sobretot perquè és dels partits que tenen més espectre i per tant més difícil de classificar, però espero que els lectors, els agrade la meua comparativa.

Per començar podríem parlar dels convergents-pollastres, són aquell que tenen un grup de gallines (seguidors) molt sumisses, i que estan a les ordres del seu gall. Són aquells que sempre seran amos del seu corral, i quan li toque serà substituït per un altre gall que seguirà sent el senyor de les gallines. Són habituals de trobar-se en poblacions no molt urbanitzades, i sense la presència de rates, i si surt algun cuc sempre l’acaben picant i cruspint-se’l.


Una altra au que podem associar amb CiU, és el voltor (buitre en castellà) i dic la traducció al castellà, perquè són aquells que com bèstia carronyaire no els fa res conviure amb els cucs, i com recordeu els cucs és el PP.

El bernat pescaire, possiblement el model més versàtil. Ja que la seva alimentació (votants) són bàsicament peixos i insecte, però tampoc fan manies agafar algun petit rosegador.


Paó, és aquell que li agrada fer-se veure, lluir-se, i que sempre vol sortir a la foto i fer-se nota. És la paròdia que fan de l’Artur Mas quan s’auto crida “guapu”, o és aquell convergent que està cada dia enviant cartes als diaris o escrivint al fòrums i blocs les seves excel·lències.

Els coloms també anomenades rates voladores, no se sap com n’hi ha tants …


Per acabar, també hi ha els lloros, són aquells, més aviat aquelles, que quan un gall o un/a paó, explica alguna cosa, han de ser ells qui ho han d’anar repetint, encara que sigue mentida, perquè si se’n parla, i es fa ressò és el que importa.

espero que us agrade esta sèrie d’articles. el pròxim … m’ho estic pensant.

Thank You, USA!

Em salto el que havia promés, però l’ocasió s’ho val. Ahir la selecció dels “no-nacionalistes”, va perdre contra la selecció d’Obama. Suposo que els progres espanyols ja no els cau tant bé el país de la llibertat, que té un líder que s’emmiralla amb ZP, ni aquells constitucionalistes que tenien els USA, com el país de l’amic d’Aznar.

El vaig anar seguint per internet, però l’alegria en veure el 1r gol, i després el 2n … ufff… és una sensació indescriptible, és com quan el madrid perd però multiplicat 10.

Em dona igual que hi juguen jugadors del Barça o que una selecció catalana faria encara més el ridícul, simplement la selecció que va jugar ahir no és la meua, és més, per culpa d’esta i de les seves lleis, la meua no competir. El dia que Catalunya pugue jugar lliurement, em donarà igual el resultat de l’espanyola, però mentrestant, per cada plor o disgust dels espanyols, serà una alegria per a tot independentista com jo.

selecció no-nacional, selecció espanyola?

Mentre estic acabant el post sobre animals i partits polítics, (espero penjar el de CiU passat Sant Joan), m’agradaria parlar sobre els fets de Terrassa (Vallès Occidental) que van ocórrer diumenge.
la notícia sortia a l’Avui

No sóc partidari de la violència, però notícies així em fan gràcia, per què?

Perquè al meu parer demostra com són els espanyols, espanyolistes, no-nacionalistes i residents a Catalunya anti-independentistes, quan es tracta defensar la “no-nació” espanyola, perquè segons els sociates és un conjunt d’harmonia on governa ZP, que és tant intel·ligent, guapo i important … i segons els “peperos” és un un país perfecte on per desgracia govena ZP, que està portant-lo a l’autodestrucció. Però tornenm al tema, els espanyols s’autodeclaren no-nacionalistes, però fer ostentació de la bandera nacional espanyola, de la selecció nacional espanyola, …. què és? Per a ells lo modern, lo vertàder és Espanya, i Catalunya segueix sent aquell tros de terra que els pertany per decret diví.

Actualment la nació espanyola, estar-ne a favor ni que sigue auto-anomenante federalista, és negar Catalunya, és negar-li el dret als catalans i catalnes poder ser prepresentats per la bandera del quatre barres, la bandera més antiga d’europa. Per tant tota aquella gent que quan se saluda diu bon dia, que crida Visca el Barça i Visca Catalunya, hauria de pensar perquè dona suport a una selecció que naix des de la negació de la teua existència, nega el dret a que Catalunya existeix i té el dret de tenir selecció pròpia.

___________________________________________________________________

l’apunt
També voldria posar este vídeo que he trobat en una web espanyolista i que he “piratejat”, on surt la tortosina coneguda com a Karmele, que mostra clarament la seua ideologia política, en un acte de normalitzar el fet independentista català.

http://www.youtube.com/v/-k3Nb9278dg&hl=en&fs=1&

Perquè l’independentisme és majoritari en la gent que té estudis superiors o que consumeix alta cultura, i no ho és en la cultura “basura” o baixa cultura, i per tant

no more smoke [selecció musical]


Una de les meves passions és escoltar molta música, per això he decidit anar fent recopilatoris amb música que em sembla interessant, i penjar-la, per tal de compartir-la amb amics, i seguidors del bloc. Espero que us agrade esta selecció que he anomenat “No More Smoke”.

el podeu baixar des d’aquí

Partits polítics i animals (II). El PP i els cucs.


Després de la polèmica d’ahir, continuo sent políticament incorrecte i compararé el PP amb els cucs.

Un cuc, també és un animal fastigós, com les rates, però mentre que molta gent no tocaria una rata, molta gent utilitza els cucs per a pescar.

És amb l’art de la pesca, que es demostra que el PP són com el cucs, amb cucs es pesquen més o menys peixos, i qui són els peixos? doncs els votants amb poca memòria que piquen en una coseta veuen, creient que serà la seva salvació però és en realitat la mort.

Les rates, diuen que els cucs són fastigosos, mentre que els cucs, diuen que mentre les rates no aporten res, només destrucció, amb ells vindran els peixos i el progrés (clar només per als pescadors/empresaris). Una altra comparació, és que mentre que les rates se fan més o menys vore puntualment, els cucs has “d’ascarvar ” per torbar-ne, és molt estrany trobar gent que diu obertament que és un cuc (del pp). Els cucs poden fer alguna cosa bona com fer compost de la terra, però també són el cucs (larves, orrugues, …) els que ataquen les plantes i corrompen la carn.

Partits polítics i animals (I). El PSC i les rates.

Per què crec que els del PSC són com les rates? Perquè dintre del animals fastigosos són els que menys i així ho veu la gent. Ja escriure un article sobre el PP i els cucs.

La gent alhora de votar buscar el menys fastigós i a vegades el més graciós, ZP és com un hamster, fa gràcia a uns quants, però en realitat és igual de fastigós que la resta de rates.

Les rates són un animal que es reprodueix ràpidament com la majoria de votants dels PSOE i que surten sempre del lloc on menys t’ho esperes.

També està la rata de biblioteca, o tertulià-columnista pogre no-nacionalista, (MENTIDA!) al qual li fa més o menys gràcia que els catalans tinguem una llengua pròpia, però no massa. La llengua oberta al món i pogre sempre serà la castellana. Normalment se’ls troba llegint El Periódico, o si volen ser més cosmopolites El País, curiós que un dirari escrit en “català” tingui un nom en castellà, i un diari no-nacionalista es digue El País, fent clara referència a un país espanyol, uniforme, … com el de Franco, però amb eleccions.

Les rates a l’igual que el PSC (PSOE), els agrada rossegar, i entre estes coses que els agrada rossegar estan els llibres, concretament l’estatut. Una rata vella i famosa com Alfonso Guerra, va dir que havia passat “el cepillo”, que en català vol dir que ha passat lo ribot, però en realitat com a rates que són, han rosegat, roseguen i rosegaran encara més l’Estatut.

Podria continuar escrivint, però crec que el lector que simpatitza amb la meua idea del PSC-rata, ja ha rigut prou i els que són rates-psc, estaran “astorats”.

pròxim capítol, el PP i els cucs.