Monthly Archives: febrer 2009

Reflexió al voltant del cas Eluana Englaro

notícia Avui

Aquest cas ha fet tornar a l’actualitat una de les polèmiques que hi ha latent a la societat, l’eutanàsia, dret a una mort digna o suïcidi assistit. Una situació on s’ajunten diversos factors, científics, religiosos, morals, ètics … Sóc una persona, com la gran majoria educada en un societat d’arrel cristiana, i vaig tenir la sort de a classes de religió no fossen, ensenyament del dogma cristià si no més aviat una mostra de la cultura, fet religiós cristià. Entre altres coses se’ns va mostrar la visió cristiana de l’eutanàsia. El fet és que tot i ja era escèptic amb el cristianisme, vaig fer les classes per “obligació” familiar, però això em permet poder ser més crític.

Jo crec, que la vida, ha de ser això vida, i vida vol dir experimentar plaer, dolor, saber-se emocionar… i les persones que es troben en aquest estat, no gaudeixen, no xalen, és a dir que més que viure, malviuen. Si tampoc és ètic la tortura, per què llavors s’ha de permetre que una persona visqui torturada? Com a agnòstic no em val l’excusa és que Déu ho vol així … Tothom té dret a una vida digna, i per això, el dret a l’eutanàsia o ser desconnectat d’unes maquines, on no vius, perquè no experimentes cap sentiment dels que fa ser persona. Jo crec que tota persona té dret a una vida i mort digna, i és per això que crec que cap moral ni fe ni religió ha d’imposar les seves creences en legislació, això sí, aquests creients tenen tot el dret a viure connectats a maquines o amb tetraplegia.

En política tot està ja inventat. [resposta als ciuencs de Deltebre]

Una de les coses que s’han de saber quan estàs en política ( jo no ho estic, només hi milito per conviccions), és que en política ja tot està inventat, i els senyors de CiU de Deltebre, seguint les ensenyances de David Madí, estan capitalitzant una campanya de demagògia, que recorda als 10 manaments de la Guerra, que va escriure Arthur Ponsonby fa una mica més de 80 anys, durant la 1a Guerra Mundial. Un decàleg, que ja he referenciat altres vegades i que segurament ja es parla d’això en algun clàssic grec o de la cultura xinesa.

1“. Nosaltres no volem la guerra”. (Segons convergència, ells no volen enfrontament)

2“. L’enemic és l’únic responsable de la guerra” (La culpa és de l’Alcalde)

3“. L’enemic és un ésser malvat” (L’alcalde no els deixa parlar

4“. Pretenem nobles fins” (Som els únic que defensem el poble)

5“. L’enemic comet atrocitats voluntàriament. El nostre són errors

involuntaris” (L’equip de govern malagasta, però nosaltres si ens vam equivocar va ser sense voler, puc treure alguna factureta compresa si continues en aquesta linea)

6“. L’enemic utilitza armes no autoritzades” (quan es refereixen a que no poden expresar-se al Desaigüe o per Ràdio Delta)

7“. Nosaltres sofrim poques pèrdues. Les de l’enemic són enormes” (La seua “victòria” al canal TE, o omplir el fòrum de Deltebre de propaganda anti-ERC)

8“. Els artistes i intel·lectuals donen suport la nostra causa” (això no passa, a no sé que el sr Lluís és considere un gran intel·lectual, però d’intel·lectual ho han de considerar els altres)

9“. La nostra causa té un caràcter sagrat, diví, o sublim” (És a dir prepotència)

10“. Els quals posen en dubte la propaganda de guerra són uns traïdors”.

Així que lectors, del meu bloc, ara suposo que els hooligans convergents m’insultaran, i al Sr Lluís dir-li que això és com un partit de futbol, al camp, si convé, et faig totes les entrades possibles, però fora, ja no. Deixaré els comentaris oberts, espero que sigueu constructius i imaginatius, i no caiguésseu en l’insult fàcil.