Monthly Archives: Abril 2007

als borbons, hem de els hi hem de tallar els collons

Vinga, va a criar a com a conilles, total ja tenen la vida arreglada. Una vegada més els borbons mos han parit una altra persona que ens viurà del “cuento”. Curiosament torna a ser una xiqueta, i ja ne van dos, molta gent parla que s’hauria de canviar la constitució per si mai tenen un xiquet, este passes per davant de les seves germanes. jo sóc del parer que preferiria que tinguen los fills que vulguen, però que dixen als Països Catalans constituir-com com a una república independent.

Anuncis

Anit de concert de Feliu Ventura

Anit vaig vore a este cantautor tant genial

valoreu vatros mateixos

Anit de concert de Feliu Ventura

Anit vaig vore a este cantautor tant genial

valoreu vatros mateixos

El blau

Lo blau, com dic és un dels colors més bonics, el blau del mar, el blau del cel, però este color s’utilitza a moltes campanyes polítiques, com ara la de la lluita antitransvasista. Passejant pel poble, m’he fixat que el PP ja ha penjat banderoles, amb el seu color blau-pp característic. Este blau, recorda al color d’algunes camises, les camises blaves falangistes, i és que el PP, d’alguna forma s’havia de notar este regust nostàlgic que tenen. Com a post-franquistes que son, la no comdemna del franquisme o la persecució malaltissa cap al nacionalisme tant català com basc. Curiosa la gent del PP, mentre aproven i reivindiquen un estatut andalús “insipirat” amb el català, per articles idèntics clamen al cel, si estan a l’estatut català. Pobre estatut …. amb el següent “cepillado” on els moderats espanyols (psoe), fan el despistat i retarden el desplegament.

El blau també és el color, reivindicat pels blavers, curiosmanet també neo-falangistes, feixistes, i sobretot anti-catalanistes, que curiosament també son bastant amics de la gent del PP.

Veieu no és curiós que la dreta utilitze el blau tant avui com fa 70 anys.

xics i xiques

una cançoneta per pujar l’ànim este matí

més mostres que espanya no és un democràcia

extret d’este fil del racó català, per l’usuari pitu

El 1998 el Tribunal Suprem del Canadà va veure’ s obligat a pronunciar-se sobre la sobirania del Quebec, arran d’ un dictamen que se li va demanar relacionat amb el referèndum d’ autodeterminació que es va celebar l’ any 1995.

El Tribunal Suprem del Canadà va emetre un dictamen que es pot resumir en quatre proposicions:

1- La Constitució canadenca i el dret internacional no donen al Quebec el dret de decidir unilateralment d’ abandonar la Federació Canadenca.

2- Una elecció clara de la col.lectivitat quebequesa a favor de la sobirania obligaria al Canadà i el Quebec a negociar-la.

3- La sanció de l’ obligació de negociar pertany al terreny polític i no pas al judicial.

4- En cas d’ atzucac, el Quebec podria procedir de manera unilateral, i aleshores la comunitat internacional faria d’ àrbitre de la situació.

Com ja veieu el Canadà, a diferència d’ Espanya, és un Estat democràtic consolidat. A l’ Estat espanyol és totalment impensable que el Tribunal Constitucional (o el Tribunal Suprem) dictessin una resolució similar en relació a Catalunya o al País Basc.

efectivament espanya no és ni serà una democràcia.

Hooligans Anti-feixistes

per a tots los seguidors del futbol, que som anti-feixistes. una cançó del grup italià Los fastidios