Monthly Archives: Març 2007

Ta mare és de porexpan

… farem una excepció i posaré un cover molt friki, d’un grup que tot i no ser ni de Deltebre ni de les Terres de l’Ebre, trobo que mereix que els pose

pagesos cantant-ta mare és de porexpan

Anuncis

Reflexions pel dret a l’autodeterminació (III)

Mai hagués pensat que quan vaig començar a escriure aquesta sèrie d’articles, s’arribés tant ràpid al debat. (llegeix Xavier Vendrell el meu bloc?). Diumenge Xavier Vendrell, va fer unes declaracions durant la II calçotada independentista organitzada per JERC-Camp de Tarragona, on es demanava que si CiU convocava un referèndum per l’autodeterminació, Esquerra feia president a l’Artur Mas. Després d’uns dies de sacsejada política, això ha quedat com diuen a La Cava, en aigua de borraines, és adir un no-res.

enllaç article de vilaweb

i un article del bloc d’esquerra, que no se’m copia bé l’enllaç

El dret de decidir de les nacions no és només un dret inalienable (reconegut des de sempre per les Nacions Unides i, més recentment, per la Unió Europea a Montenegro), sinó que és, sobretot, una necessitat de Catalunya per posar fi d’una vegada per totes a l’empobriment a què ens condemna Espanya. D’un dia per l’altre podríem gestionar l’aeroport del Prat perquè esdevengui transoceànic, recuperaríem la dignitat dels trens de rodalies, invertiríem els 19.000 milions d’euros d’espoli fiscal espanyol en hospitals i escoles, tindríem seleccions esportives en competicions internacionals, promouríem una defensa efectiva del català i podríem signar acords interestatals per a la internacionalització de la nostra economia, només per posar uns exemples.

Volem que quedi clar, doncs, que per a Esquerra la construcció d’una Catalunya plenament democràtica i sobirana és tan prioritària -perquè és condició imprescindible- com el projecte de la Catalunya social (com, evidentment, preferim la Catalunya social que es pugui construir des de l’Entesa a la Catalunya regional i conservadora).

Per això li hem fet una proposta inequívoca a CiU. Si la federació està disposada a convocar un referèndum d’autodeterminació per posar fi a tot aquest endarreriment a què ens aboca Espanya. Podem arribar a un acord per formar el Govern que convoqui el plebiscit independentista. Però ja avui mateix CiU ens ha demostrat quin és el seu horitzó nacional. El partit que critica tothora l’esquerra independentista per la suposada connivència respecte al PSOE és incapaç de donar suport a iniciatives per trencar la submissió de nostre país envers Espanya.

Després del rebuig a la proposta, queda clar que Convergència prioritza mantenir l’actual statu quo que fer un nou pas endavant com a país. Toca el moment de preguntar-nos: qui hi ha veritablement darrere d’aquesta CiU que es proclama nacionalista? Quins poders fàctics impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un país veritablement democràtic i sobirà? Qui va obligar Artur Mas a pactar un Estatut retallat? Qui mana a CiU?

Cap de setman al poble, i retrobada amb antics amics i companys de classe

… Avui un altre post, sobre els aspectes personals. Després del viatget al Vallès, ja feia uns dies que me passava de km per a la revisió al taller. Un motiu per baixar. Dissabte teniem esmorzar de militants i simpatitzants d’esquerra. 2n motiu per baixar. Feia 3 setmanes que no baixava. 3r motiu per baixar.

Divendres tarde ja estava al meu estimat poble. Passejant cap a les quatre carreteres, me vaig trobar amb Basco, que havia vingut des de Tenerife per al casament de Ruben Osky. Vaig pensar que seria un bon motiu per quedar-me dissabte la nit, i no pujar cap a Tarragona, en busca d’un oci-nocturn que no trobo al poble.

Divendres havia quedat amb dos companyes simpatitzant del partit per fer una cerveseta al Clàssic. Son dos xiques molt majes de la meua “quinta”. Al dia següent una anava al casament l’altra no.

Dissabte matí. Esmorzaret de colesterol a la seu d’Esquerra. una forma de començar i posar-mos a treballar de cara a estes properes eleccions municipals. Per la tarde tranquilita fent un caferet a l’ Universal llegint la Veu de l’Ebre. A la nit, va ser una retrobament amb molta gent, de la que havia anat al casament, persones que feia anys que no veia. Vaig estar a gust, content de saludar a tants coneguts, en un moment de la meua vida, on em plantejava d’on venia i que era, trobar-me amb esta gent, esta gent que vaig compartir la infància, una gent que val la pena lluitar i que aconseguixen un futur millor, per això estic orgullós d’estar a Esquerra. Perquè treballarem per esta gent. perquè natros també som gent com ells.

PD: Narcís, si llegeixes això posa’m un comentari.

Possible retorn de Boira.

Possible retorn, però per dir-mos adéu per sempre. Els components de Boira, estan tornant a assajar per fer un concert d’acomiadament. “L’home del desert” o “L’injusta venjança” tornaran a sonar, ara sí per última vegada. Se suposa que serà durant este 2007 i el lloc encara està per confirmar. També corre el rumor que tindran el suport de diversos artistes convidat, bé amics que en algun moment o altre han estat relacionat en este grup.

BOIRA PER SEMPRE!

Reflexions sobre el dret a l’autodeterminació (part II)


“La ignorància es cura viatjant”

Bé, aquesta frase, se sol dir per part dels “no-nacionalistes” (és a dir nacionalistes espanyols) de la següent forma “el nacionalismo se cura viajando”.

Pos jo, curiosament vaig fer-me independentista gràcies a que vaig sortir de la meua caverna, com diria Plató. Vaig sortir del poble a estudiar cap a Tarragona. Com és habitual a la ETSEQ, se solen fer moltes activitats amb equip. Estàvem una tarda de dimecres, el meu equip i un altre, debatint de com es feia un problema que haviem d’entregar. Una de les noies de l’altre equip me va dir “oye, ¿tu nunca hablas en castellano?” curiosament, la meua ignorància i segurament poca mentalitat d’esclau de l’espanyolisme, no canvio de llengua amb facilitat (només gent gran). Aquella frase va ser el meu despertar, va fer adonar-me’n que vivia en un país ocupat, que això de la democràcia espanyola i el respecte a la llibertat era un engany.

El divendres, mentre feia temps per anar cap a bucar el tren, vaig estar llegint per internet coses sobre l’indepentisme, principalment a les webs de PSAN, Maulets, JERC, Partit per l’Independència. No sé, quan més llegia, més em sentia identificat amb aquests moviments, possiblement perquè m’encantava Marx, vaig estar simpatitzant durant un temps amb el PSAN, i fins i tot vaig pensar en afiliar-me a Maulets, però potser una posició més estràtegica i de portar a terme un socialisme més “democràtic” finalment em vaig fer de JERC, organització on milito des dels 21 anys.

Tornant al tema de la llengua, un dels motiu principals per demanar l’autoderminació dels Països Catalans, per tant construir un estat on gent de la Safor, Penedés, Mallorca o del Delta, un estat que defense la nostra llengua, perquè ara per ara ni l’estat espanyol, ni molt menys el francés, ens accepta com a catalans. Per què el rei dels espanyols, si jo tinc un passaport espanyol, no fa els seus missatges de nadal en la meua llengua? Per què el parlament de l’estat on visc, si la llengua catalana forma part d’este estat no permet expresar-se als parlamentaris catalans en la seua llengua? ……. Els catalans, millor dit, els catalano-paralants, no ens sentim representats per aquest estat, perquè aquest estat et discrimina i et fa ser ciutadà de segona o tercera.

(ja continuaré amb un 3a part)

un altre post personal

Avui fa 3 anys de l’accident de moto, que vaig tenir al poble, i m’ha deixat el colze dret tocat. Ara tinc el moviment limitat del braç dret, ja que no vull tornar a operar-me, amb la possibilitat de quedar pitjor.

res només un petit fil, per recordar, que encara que la vida se’t pose en contra, s’ha de continuar lluitant i tirar endavant, com deia el “che” guevarra. Fins la victòria, sempre!

Slump … Deadly Sins

Slump, que tot i que van començar a dir-se Dr Slump, i es pot dir que feien rock alternatiu, i la seua música recordava una mica a sonic youth.

Tenien una cançó bastant freaky, sobre la zoofilia, que espero poder aconseguir, mentres tant vos deixo amb “Deadly Sins” (pecats capitals, influència de la peli “Seven”?)

Lo grup va funcionar uns 3 anys, fent concerts en major part a Deltebre.

Slump eren

  • David Royo “Rocco”-cantant
  • Pedro Marin-guitarra
  • David Castellà “Pippen”-guitarra
  • Silvestre Burillo “Silver”-baix
  • Manel “L’ampostí”-batería

http://www.goear.com/files/localplayer.swf