Monthly Archives: febrer 2007

Els 80 i el heavy

La febre del heavy va arribar a Deltebre, i cap a meitants dels 80 DMC, o Delta Metal Company, van ser el primer grup en sortir, després que als 70 hi haguessen els Sunics.

DMC eren la típica formació heavy de l’època, fins i tot compartien l’addicció a l’heroïna alguns dels seus membres.

Van deixar una maqueta on cataven en català i castellà i contenia la següent cançó: Fill Meu!

http://www.goear.com/files/localplayer.swf

2 enllaços interessants sobre un altre 23-F

Blog de Pere Muñoz: L’altre 23-F

Blog de la Marfanta: Flix inaugura la rehabilitació del refugi pel 70è aniversari del bombardeig aeri

TERRES DE L’EBRE ANTIFEIXISTES!

Reflexions sobre el dret a l’autodeterminació (part I)

Segons l’article de wikipèdia (autodeterminació), és pot defenir com

“El dret a l’autodeterminació, és un principi fonamental dels drets humans, [1] és tracta del dret individual i col·lectiu a “decidir lliurement… la condició política i a perseguir lliurement… el desenvolupament econòmic, social i cultural.” El principi d’autodeterminació es considera generalment relacionat al procés de descolonització que es va donar després de la promulgació de la Carta de les Nacions Unides, l’any 1945. La obligació de respectar el principi d’autodeterminació és una característica destacada de la Carta, que apareix tant al seu preàmbul com a l’article 1.

El dret a l’autodeterminació és una norma de Ius cogens. Les normes de Ius cogens constitueixen el nivell més alt de les lleis internacionals i han de ser obeïdes sempre”.

Curiosament l’estat espanyol i francés neguen aquest dret als pobles tant català com basc (també hauriem d’incloure el gallec, aragonés, o d’altres nacionalismes amb menys implantació a l’estat). Avalant que el dret a l’atudeterminació va ser inclós per a que les colònies poguessin, independitzar-se dels països europeus que havien colonitzat Àfrica. Resulta curiós no considerar els Països Catalans, en situació de colònia, si bé s’allunya del significat clàssic de la paraula, la sitaució en que ens trobem els catalans.

Si una colònia el primer que s’intenta substituir o millor dit suprir era la llengua, a la catalunya nord, els francesos han fet molta feina, i a la resta del Països Catalans, la llengua està en una situació crítica, i més amb els atacs que sofreixen per totes bandes. (blaverisme, no-oficilitat a la franja, ciudadanos, ….). Una altra de les coses que utilitzaven les colònies, era suprimir el govern que hi havia, com el decrets de nova planta o com últimanet l’intent de supressió d’un estatut, que casi millor anomenar-lo estafatut, pel poc que s’avança respecte l’anterior.

El més curiós és que el partit socialista, que en principi hauria de provenir del marxisme, no accepta aquest dret per als catalans. (article sobre el marxisme i l’autodeterminació). Simplement resulta curiós que molts socialistes neguen aquest dret, tot i que reconeixen que catalunya és una nació o país. Potser perquè com deia Josep Pla, :el que més es sembla a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.

Una altra curiositat és que el Front National de LePen, comparteix grup parlemantari europeu amb el Vlams Belang, partit nacionalista flamenc de Bèlgica, (tot i que no sigui un partit d’esquerres, jo sóc dels que també crec en un país flamenc lliure). El Vlams Belang, es carecteritza per estar en contra de l’afrancesament de la societat flamenca, per part del govern belga. El més curiós és que el francesos sempre s’han carectitzat per eleminar facilment les llengües minoritzades. Els borbons espanyols hereus d’aquest model d’estat també ho han intentat aplicar a l’estat espanyol, però amb 300 anys d’invasió no han pogut.

Una altra mostra de colonialisme als Països Catalans, és la situació de xuleria i de demagògia que fan grups com Ciutadants-Ciudadanos, al més pur estil colonial, i amb el dessig de fer un apertheid als catalns, volen eleminar la llengua catalana de la vida al Principat, els seus antecessors ja ho han aconseguit gairebé al País Valencià i Ses Illes.

ja continuaré l’article amb una 2a part… ara deixeu algun comentari, 😛

Més Desiguals, Video-clip "Sóc d’Aquí baix"

Video clip dels Desiguals inclosa al seu treball “Sóc d’Aquí Baix”

Humor gràfic (tribuna catalana)

Desiguals, Lo carrilet de la Cava-Rock

Un dels altres grups històrics del poble, van ser els Desiguals, grup del meu amic Joan Forés, i potser per això els vaig arribar a editar una web (amb frontpage), la qual degut a la falta d’actualització, ja l’han tret del servidor on la tenia. Els Desiguals, tenien cert toc friki en fer algunes cançons, i entre les moltes versions que van arribara tocar (Dire Straits, El chaval de la peca,…) cal destacar la versió rock, de “Lo Carrilet de la Cava “.

Desigual eren:

Joan Forés: Guitarra i cantant
Xavier Forés: Guitarra
Jacobo Escudero: Baix
Arturo Sansaloni: Bateria

http://www.goear.com/files/localplayer.swf

71 anys victòria del front popular

Segons informa Manel Zaera al seu blog, avui és l’aniversari de la victòria del Front Popular a les eleccions generals del 1936, que van ser les precursores de l’aixecament franquista. Una gran victòria de les esquerres, que deixant de banda matissos ideològics de les diferents forces de l’estat, van unir-se contra la dreta de la CEDA, a Catalunya la Lliga, va unir-se al front de dretes, anomenat Front d’ordre, mentre que el PNB-EAJ, es va presentar per separat. Com sempre la dreta catalana sent la vergonya del “nacionalisme”, i l’esquera catalana aconseguint ser la cap davantera del canvi, per una societat més justa socialment.

Per saber més sobre el Front Popular dos enllaços a wiquipèdia

català

castellà

anglès

I aquí un altre enllaç sobre aquest fet:

enllaç