Monthly Archives: Juny 2006

La llengua catalana més important a Alemanya que no pas a l’estat espanyol

Fa dies que no escric res, i avui tampoc ho faré només penjaré una notícia extreta de vilaweb sobre el premi Ramon Llull que li han donat a Tilbert D. Stegmann catalanòfil alemany.

DIVENDRES, 30/06/2006 – 06:00h
S’estudia més català a Alemanya que no a Espanya per la “descultura” espanyola’
Entrevista amb Tilbert Stegmann, Premi Internacional Ramon Llull

El catalanòfil alemany Tilbert D. Stegmann va rebre ahir el XVI Premi Internacional Ramon Llull. En aquesta entrevista ens explica que a la fira de Frankfurt únicament els escriptors en català haurien de representar la literatura catalana, ens confessa què hauria votat ell al referèndum de l’estatut i comenta, finalment, que a l’estat espanyol no s’estudia més català per la ‘descultura’ espanyola, que tardarà decennis a acabar-se.

Fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt, que avui compta més de 30.000 volums, Stegmann ha contribuït a la difusió de la cultura catalana traduint a l’alemany moltes obres d’autors catalans. Durant vint-i-vuit anys, aquest reconegut catalanista ha publicat més de dos-cents estudis i ha escrit o editat una trentena de llibres. Del que ha tingut més èxit, ‘Catalunya vista per un alemany’, ja se n’han fet catorze edicions.
Stegmann també és el principal impulsor del mètode d’aprenentatge de llengües EuroCom, que té per finalitat l’aprenentatge simultani d’unes quantes llengües d’una mateixa família. De pares alemanys, Stegmann va néixer a Barcelona l’any 1941, encara que ha passat la major part de la vida a Alemanya, que és on s’està. L’any 1994 va organitzar el X Congrés Internacional de Catalanística a Frankfurt. Però abans, el 1985, havia estat el primer alemany a obtenir la Creu de Sant Jordi.

Analitzant aquesta situació qui vol continuar estar lligat a un estat que no respecta la teva llengua?

Montilla candidat ….


Sabent que Montilla, no és el candidat preferit pels maragallistes, un es pregunta, no fos cas que Montilla fos presentat pel sector espanyolista, i que igual com arrenca uns quants votants al PP, fa que els maragallistes desapareguen del mapa, i per tant una convergència més forta, és a dir amb més diputats, per a que sigui possible la tant esperada per les classes burgeses, adinerades, “acomodades” d’este tros dels països catalans, anomenat Principat de Catalunya.
Total no crec que als votants del cinturo roig (o millor dit rojo-y-gualda), massa l’economia, la sanitat, l’educació… només els deu importar la “seleczión” i “la feria de abril”. Esperem que algun dia aquesta gent desperti.

Adéu al PSC

Ahir es va confirmar la mort del PSC, el partit del socialistes de Catalunya, la descissió de Maragall de no presentar-se a la re-elecció, demostra que els sector catalanista del PSC-PSOE, ja serà només un residu, a partir d’ara tindrem un PSOE-catalunya al igual que al País Valencià, van aconseguir destruir la part valencianista, tot i que han tingut la cara dir-se PSPV, ara a catalunya mantindran les sigles del PSC, però només serà una sucursal de Madrid. ZP, el PP i Artur Mas han aconseguit la desaparició d’un dels partits més importants, a la transició. L’única part que clarament era federalista, se l’han carregat, i els més perjudicats serem els catalans, perquè amb la mort del psc, serà més possible la sociovergència.

Contiunaran riguent-se dels catalans

Els catalans ens hem empassat un estafatut, l’esquerra espanyola se’n riu i la dreta espanyola, en el fons també està contenta però per portar la contraria al PSOE, es queixen. La dreta burgesa catalana feliç perquè mantidrà els seus privelegis, i els ecopijos potser des de la seva caseta a l’empordà o la cerdanya pensaran que han fet molt per Catalunya.

Què ens passarà després de l’aprovació de l’estatut?


Ja ho va dir Ovidi Montllor ….

Sí Senyor
Sí senyor!

Que sí senyor!
Sí senyor!
Te la raó, senyor!
Sí senyor!
Diguim, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Sí senyor!
Vostè és senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane’m, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!
Sí senyor!
Re-sí senyor!
Recontra-sí senyor!
No es preocupe, senyor!
Vostè és un senyor!
No em fa mal el senyor!
Endavant, senyor!
Visca el senyor!
Vostè és l’amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Sí senyor!
Està content, senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!

Espanyols per obligació

L’estat espanyol és un dels pocs que obliga als seus ciutadants a participar en seleccions esportives nacionals, amb perill de sanció federativa com li ha passat al jugador del barça d’hoquei patins Miquel Masoliver, que havia rebutjat anar a la convocació de la selecció espanyola, que ell només aniria amb Catalunya. La possible sanció de dos a cinc anys, i la posició del club que li han recomanat que hi vagi. Es trist comprovar com ets obligat a dur una bandera i defensar els colors del país que t’oprimeix, per això actituts com la d’oleguer que va anar a parlar amb el seleccionador espanyol de futbol. Com sempre als catalans ens tocarà claudicar i acceptar la condició d’esclaus en la que estem sotmesa i més acceptant aquest estatut, que l’unic que ens donarà son 2 cm més de cadena, i els partidaris del SÍ, encara diran que ja som lliures.
Entra a la web de la plataforma pro-seleccions catalanes i dona el teu suport

Benvingut Mr Maragall

Benvingut Mr Maragall, inspirat amb el títol d’aquesta gran pel·lícula de Berlanga, perquè berlanguiana va ser la situació en que es van trobar els veïns de Deltebre, el passat dilluns 5 de juny.

Aquell dia centenars de deltebrencs i deltebrenques esperaven la visita del President Pasqual Maragall i Mira, que estava de gira per les Terres de l’Ebre. Gandesa, Ginestar, Tortosa … van poder gaudir de la presència del nostre president, però en canvi a Deltebre, només es va quedar per les instal·lacions de la Cambra Arrossera que es troba a tres quilòmetres de Deltebre. Posats amb el l’obra mestra de Berlanga, podríem comparar el pla Marshall i l’actual estatut de cara les Terres de l’Ebre. Començarem pel tema de les vegueries, que ha passat a ser competència de l’estat espanyol, és a dir que les vegueries es faran al gust i si volen des del parlament espanyol, mentre que amb el 30-setembre el parlament de Catalunya era qui podia decidir sobre com es constituïen les vegueries. Tema aigua i transvasament, mentre que l’estatut del 30-setembre l’informe de la Generalitat era vinculant, és a dir que si des de la Generalitat dèiem no, es podria aturar, mentre que l’estatut retallat de la Moncloa, l’informe de la Generalitat és un simple tramit administratiu. No m’estranya que des del PSPV, perdó no crec que creguen amb el país valencià, s’ha de dir PSOE-CV, s’estigui comentant que ara que Esquerra no és a la Generalitat, es pugui parlar un altre cop de transvasament i que CiU torni a parlar del transvasament del Roine. Deixant de banda el finançament, amb el qual haurem de continuar anant a pidolar i obtenir quatre molles que no ens permetrà tenir el pa sencer que és el que ens mereixem. Si els ebrencs acceptem aquest estatut ens passarà com als protagonistes del film, veurem passar de llarg l’oportunitat que mereix les Terres de l’Ebre de prosperar com a poble, perquè no som el sud d’un preàmbul, som el centre de la nació dels Països Catalans.